Actualitat

Canviem de catedral i anem a la més popular avinguda del Paral·lel, allà on abans hi havia tants devots de la sandunguera Deessa Talia. Tornem al teatre Victòria.

Una “Victòria” seria, sens dubte, el que obtindrà el Manel si es presentés a president, o sigui a Papa. Jo el votaria. Jo i un munt de gent que cada any religiosament anem a la

convocatòria que ell ens anuncia. L’any passat varem fer un via crucis cap a Montjuic, muntanya olímpica i sagrada, a visitar el Sant Jordi... i ens varem poder acomiadar de Sant Pepe, que va pujar com un llamp cap al cel, cap a la eternitat i allà ens està esperant per continuar el sarangangue...

Aquest any tornarem a plorar, a plorar de riure, a riure, a aplaudir, a plorar un altre cop, a aplaudir de nou, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer.

Perquè cada any, sigui al Victòria o no, és una “Victoria” del Manel reunir a una tropa de gent damunt d’un escenari i encara més reunir una gran tropa a la platea i aconseguir

una comunió perfecte entre gent coneguda i desconeguda, entre creients i ateus, entre la pana i el Calvin Klein, entre tu i jo...